Febrer 2014: Happiness (1998) de Todd Solondz



Aquest mes parlarem de "Happiness", una pel·lícula que mira a l'abisme de la desesperació humana i on hi ha el terrible suggeriment que els seus personatges no són excepcions grotesques, si no que de fet poden formar part del corrent principal de la humanitat. 


Aquests éssers solitaris són testimonis del seu propi esfondrament, d'una insatisfacció permanent, de decepcions de vegades molt dures de pair, de la seva incapacitat per connectar veritablement amb algú, de complexos insuportables, de traumes que finalment esclaten. 

El rerefons que va sortint a la llum durant tota la pel·lícula resulta mordaç i corrosiu. Un humor molt negre impregna totes les escenes i fa despertar en nosaltres somriures de perplexitat, irritació, estupor, impotència i fins i tot ràbia. Sens cap mena de dubte s'aconsegueix l'efecte desitjat, fer un sotrac a la consciència de l'espectador, estirar-la al màxim.   


Total de visualitzacions de pàgina: