Gener 2014: Amanece, que no es poco (1988) de José Luis Cuerda

Un poble d'Albacete que te devoció per William Faulkner? Una assemblea per a repartir arquetips? Homes tan arrelats que neixen de la terra? 
Poques pel·lícules del cinema espanyol han tingut una repercussió en el seu públic com Amanece, que no es poco, film que José Luis Cuerda va estrenar al 1988 i que va suposar tota una fita en la història de l'humor
cinematogràfic. 

La pel·lícula es va alçar com un fenomen social, situat entre la nostàlgia, el culte i la reivindicació, i que segueix sent una divertida acumulació de gags impossibles, que juguen amb la descontextualització i la literalitat de les paraules com a via d'afirmació dels tòpics espanyols. 


La fórmula de Cuerda no qüestiona res, excepte la lògica, però a la vegada es capaç de mostrar temes universals i humans com les diferències socials, la mort, la família, el sexe, etcètera. 


Desembre 2013: Recuerda (1945) d'Alfred Hitchcock

Alfred Hitchcock ens va oferir histories increïblement emocionants i intrigants, davant de les quals hom només pot meravellar-se. 
“Recuerda” és un exemple d’això. 

Magistralment Hitchcock ens enlluerna amb una història repleta d’imaginació i misteri, d’amor i assassinat.
La trama és purament digna del seu autor, t’atrapa des del minut 1, és intensa, emotiva i presenta una història que poc a poc va prenent forma i fascinant a l’espectador que va obtenint dades que fan que tot tingui sentit, rematant la pel·lícula a la perfecció amb un final majestuós i sorprenent. 

Es diu que és una de les pel·licules menys valorades del mestre del suspens però en ella es torna a apreciar a Hitchcock com un mestre del llenguatge cinematogràfic. 

Per últim destacar la bonica i desbordant banda sonora de MiKlós Rózsa, carregada de romanticisme.





Total de visualitzacions de pàgina: